Deixa el teu correu i rebràs les novetats

8 de desembre de 2016

La vaqueta del Tao Te King (i del Merlí)

Si Lao Tsé aixequés el cap, no sé si hauria gaudit tant com nosaltres amb l’escenificació de la paràbola de la vaqueta per part del famós professor de filosofia dels vespres televisius del dilluns, en Merlí. (Veure la paràbola a Tv3)
   Pel que sembla tots tenim la persona o cosa que cobreix les nostres necessitats bàsiques, i ens hi hem adaptat tant que no busquem més enllà. Tenir una “vaqueta” és molt còmode, encara que no ens satisfaci del tot, encara que pensem o creiem que la nostra vida podria ser més interessant, més rica o més plena. Però per què canviar? Per què molestar-se en lluitar per un objectiu diferent? Per què arriscar-se? Millor la tranquil·litat que ens dóna la vaqueta.
   La família del conte en qüestió es va veure obligada a ampliar els seus horitzons perquè els van tirar la vaca pel precipici. Aquest és el problema. Podem fer-ho tot sols, això, o necessitem ajuda? Prendre aquesta terrible decisió és d’allò més difícil. A la sèrie la professora de llatí, la Mireia, és valenta i abandona un marit vaqueta per llençar-se als braços de l’Eugeni, que fa temps que l’espera. La relació funcionarà o no, però ella ha fet un gran pas endavant: materialitzar un desig íntim.

   La societat és gandula i està poc oberta als canvis. Les dites populars, com “Més val boig conegut que savi per conèixer” ens ho confirmen. A més treure’s la vaqueta del damunt requereix voluntat i caràcter, qualitats que no estan a l’abast de tothom. 
   Hauríem de saber que cada victòria en aquest sentit, sigui gran o petita, ens recompensarà amb més seguretat en nosaltres mateixos i amb un increment de l’autoestima. Reflexionem-hi!
Foto: Merlí i els peripatètics.