Ser un “early bird” està més ben valorat que tenir els hàbits nocturns d’un
mussol. És un d’aquells temes repetidament estudiats en diferents àmbits que
conclouen que ser matiner té més beneficis: a primera hora es fan millor les
tasques de valor afegit, augmenten l’optimisme i la productivitat, la
concentració és més bona, millora la memòria i fins i tot s’afavoreix la salut
(entre altres perquè es pren menys cafè, menys alcohol i es fuma menys que a la
nit).
Convertir-se en una alosa és tot
un repte en una societat per qui l’oferta de lleure s’inicia després de la
posta del sol. Tot i que s’han fet intents per a avançar horaris, aquest hàbit
no està gravat en els nostres costums. Per llevar-se d’hora cal anar a dormir
aviat, i aquest n’és l’obstacle principal donat que la majoria necessitem unes
set hores de son. Fem números!
S’ha descrit un munt de tècniques
per ajudar les persones a sortir del llit: buscar-se la motivació necessària,
entrenar la força de voluntat, començar fent exercici físic o relaxar-se abans
de dormir fent servir una rutina per augmentar la secreció de melatonina, la hormona de
la son. Poden ajudar-hi alguns estris com ara el despertador solar. Trencar els patrons adquirits no és gens
fàcil, donat que es requereix un canvi important en les vies neurològiques de
l’organisme.
De tant en tant, però, veuen la
llum estudis detractors de la teoria dels beneficis de matinar, al·legant per
exemple que augmenta el nivell d’estrès.
Vist des d’un punt de vista
fisiològic, ser mussol o alosa dependrà sobre tot del ritme circadiari de
cadascú, del seu ritme biològic, que afecta la secreció de diferents hormones (com
l’ACTH, el cortisol, l’estradiol o la hormona tiroidea), l’activitat cerebral i
la regeneració cel·lular, entre altres. Aquest ritme, també anomenat circadià,
està lligat als cicles de llum i foscor, de manera que indueix a l’activitat matinera
i al descans nocturn. És sabut que el molest “jet lag” està lligat al seu
trencament, així com les migdiades massa llargues, essent les breus força
recomanables.
El seny i el sentit comú fan
pensar que, dintre d’un ordre i amb un marge de dues o tres hores, seria
recomanable que cadascú escoltés la seva veu interior i seguís els seus propis
bioritmes. No hi ha res pitjor per sentir-se malament que anar en contra del
que el cos demana.
(Foto lliure de https://pixabay.com)