Deixa el teu correu i rebràs les novetats

15 de desembre de 2015

Ordinadors rebels

Segur que us ha passat a tots: un dia teniu la sensació que el vostre utillatge informàtic fa el que li sembla i no el que li demaneu. Explicaré el meu cas i, si algú s’hi sent identificat, que m’ho digui. Solidaritat entre usuaris, sis plau!
   Sóc propietària de tres ordinadors, una tauleta i un telèfon. Els primers són portàtils de diferents mides i tenen el sistema operatiu Windows (Vista, 8.1 i 10), la tauleta és android i l’smartphone, IOS. Perquè tots diferents?, preguntareu. Perquè en el seu moment vaig pensar que així faria treballar les neurones (ja sabeu, establir noves connexions, evitar l’Alzheimer, etc.). Puc afirmar que, de moment, això funciona. Però em fan parar boja amb les manies que té cada aparell. Vegem-les.
   L’ordinador del Windows Vista només té wifi quan el connecto al router per cable; no funciona inalàmbric. A més, quan li ve de gust, redueix dràsticament la il·luminació de la pantalla i no hi veig un borrall. Té l’excusa de ser el sènior; pobret! El que porta el Windows 8.1 el vaig passar fa uns mesos al 10, però l’he hagut de tornar a posar d’origen perquè no aconseguia que em reconegués la sèrie Adobe (Indesign, Photoshop...) que algú havia craquejat per mi; i l’he hagut de re configurar tot amb el 8.1, després que els meus professors d’informàtica fessin la feina grossa.
  El portàtil més petit (W10), al menú “Inici” accepta totes les meves adreces de correu, excepte el de Google (Gmail). A més, m’ha proposat compartir el OneNote amb el meu telèfon Iphone 6, que no el reconeix i em diu que tururú. Vaig rebre un enllaç per veure series de TV subtitulades en català i ho vaig provar a la tauleta Android que tinc connectada per HDMI a una pantalla gran (no tinc cable de televisió). El navegador Google m’avisa que aquesta URL no és segura i, senzillament, que ell no l’obre (fins i tot quan li dic que ho faci). El sistema em suggereix fer servir el Mozilla; L’instal·lo i sí que l’obre. Però, ai!, no em deixa veure el vídeo a pantalla completa; resultat: acostar una cadira a la tele i fer l’exercici mental de traduir perquè les lletres són il·legibles. Per acabar, vaig perdre la targeta Visa (com em passa força sovint) i l’Iphone no em va poder cobrar la quota per més emmagatzematge. Doncs li vaig haver d’introduir dues vegades la numeració de la meva targeta digital; sabeu perquè? Perquè la primera no me la va reconèixer i em seguia sortint l’avís de manca d’espai; però quan vaig rebre els comprovants de compra vaig veure que cobrar, sí que ho havien fet les dues vegades!
   Sóc conscient que molts penseu que tot té una explicació lògica. Jo tampoc crec en fantasmes ni en la “conspiración judeo-masónica”. Però... estic col·lapsada! HELP!
(foto lliure de Dreamstime)