Segur que us ha passat a tots: un dia teniu la
sensació que el vostre utillatge informàtic fa el que li sembla i no el que li
demaneu. Explicaré el meu cas i, si algú s’hi sent identificat, que m’ho digui.
Solidaritat entre usuaris, sis plau!
Sóc
propietària de tres ordinadors, una tauleta i un telèfon. Els primers són portàtils
de diferents mides i tenen el sistema operatiu Windows (Vista, 8.1
i 10), la tauleta és android
i l’smartphone,
IOS. Perquè tots diferents?,
preguntareu. Perquè en el seu moment vaig pensar que així faria treballar les
neurones (ja sabeu, establir noves connexions, evitar l’Alzheimer, etc.). Puc
afirmar que, de moment, això funciona. Però em fan parar boja amb les manies
que té cada aparell. Vegem-les.
L’ordinador
del Windows Vista només té wifi quan el connecto al router per cable; no
funciona inalàmbric. A més, quan li ve de gust, redueix dràsticament la il·luminació
de la pantalla i no hi veig un borrall. Té l’excusa de ser el sènior; pobret! El
que porta el Windows 8.1 el vaig passar fa uns mesos al 10, però l’he hagut de
tornar a posar d’origen perquè no aconseguia que em reconegués la sèrie Adobe
(Indesign, Photoshop...) que algú havia craquejat per mi; i l’he hagut de re
configurar tot amb el 8.1, després que els meus professors
d’informàtica fessin la feina grossa.
El portàtil més petit (W10), al menú “Inici”
accepta totes les meves adreces de correu, excepte el de Google (Gmail). A més,
m’ha proposat compartir el OneNote amb el meu telèfon Iphone 6, que no el
reconeix i em diu que tururú. Vaig rebre un enllaç per veure series de TV subtitulades
en català i ho vaig provar a la tauleta Android que tinc connectada per HDMI a una
pantalla gran (no tinc cable de televisió). El navegador Google m’avisa que
aquesta URL no és segura i, senzillament, que ell no l’obre (fins i tot quan li
dic que ho faci). El sistema em suggereix fer servir el Mozilla; L’instal·lo i sí
que l’obre. Però, ai!, no em deixa veure el vídeo a pantalla completa;
resultat: acostar una cadira a la tele i fer l’exercici mental de traduir perquè
les lletres són il·legibles. Per acabar, vaig perdre la targeta Visa (com em
passa força sovint) i l’Iphone no
em va poder cobrar la quota per més emmagatzematge. Doncs li vaig haver d’introduir
dues vegades la numeració de la meva targeta digital; sabeu perquè? Perquè la
primera no me la va reconèixer i em seguia sortint l’avís de manca d’espai; però
quan vaig rebre els comprovants de compra vaig veure que cobrar, sí que ho havien
fet les dues vegades!
Sóc
conscient que molts penseu que tot té una explicació lògica. Jo tampoc crec en
fantasmes ni en la “conspiración
judeo-masónica”. Però... estic col·lapsada! HELP!
(foto lliure de Dreamstime)
