Deixa el teu correu i rebràs les novetats

14 de novembre de 2015

El futur és dels rucs

Fa anys que pensem que, gràcies als avenços científics i tecnològics, la humanitat del futur serà més intel·ligent que nosaltres. Òbviament això està per veure. Ara per ara, però, molts fets indiquen el contrari.
   Al 2006 es va estrenar una pel·lícula anomenada “Idiocràcia”, una antiutopia de la societat nord-americana del 2505. En un experiment militar un soldat i una prostituta no gaire intel·ligents són hibernats; es descongelen per atzar uns segles més tard i es troben que el seu país està format per éssers gairebé analfabets i tan rucs que semblen retardats. El soldat, abans un home gris, es converteix en un set ciències i en el referent d’una humanitat ignorant, anti-intel·lectual, que ha deixat de pensar . Com ha pogut succeir?
   A Idiocràcia passa perquè els idiotes tenen molts més fills que els intel·ligents, que són menys nombrosos i procreen menys, perquè són més responsables. L’empobriment global, unit a l’estupidesa, fa que es votin partits conservadors, que no afavoreixen gens el cultiu de la ment ni la investigació. La impaciència en què viuen tots (a la qual col·labora internet) és una altra causa que afecta la creació i l’apreciació de l’art, la ciència i la política; només es valora la immediatesa, sobre tot en el plaer. A Idiocràcia es desconeix la història perquè “no hi ha més realitat que el present”. La lectura i l’escriptura s’han degradat de manera que s’utilitza un vocabulari escàs on l’ortografia és inexistent; els ciutadans manquen absolutament de comprensió lectora. Tothom és molt depenent d’una tecnologia sofisticada, dirigida per idiotes. Els medis dominen dones i homes, buidant-los el cervell. El president dels EUA –i del món- és un professional de la lluita lliure i gran estrella pornogràfica; el seu govern canta al so de les empreses que l’han comprat. L’individu no existeix com a tal; s’ha homogeneïtzat, tothom és igual en quant a modes, gustos i interessos. Un oligopoli de corporacions monopolitza la indústria.
   Us deprimiria un món així? Però si ja el tenim! Bé, quasi. Només cal ser una mica observador. La televisió, que és universal, fomenta la glorificació de l’estupidesa; és un espai on els més mediocres acumulen fortunes gràcies als rucs que se’ls miren i que els tenen per herois. A les xarxes socials els polítics defenen les seves ficades de pota amb arguments aptes per idiotes... i aconsegueixen un munt de seguidors. Els estudiants, quan fan un treball, no van més enllà d’internet, són incapaços de contrastar dades i s’empassen tot el que troben on line. El coneixement de la llengua ha caigut en picat, el vocabulari s’està estrenyent a passes de gegant i s’ha reduït molt la comprensió lectora... i auditiva. Tot es vol per abans d’ahir, es viu amb pressa, s’escolta poc i es parla massa de manera irreflexiva. Segur que se us ocorren una pila d’exemples...
   Si no ens posem les piles en educar i cultivar la població viurem a Idiocràcia. I no em sembla que als nostres polítics els interessi gens ni mica tenir uns votants que pensen. Com més rucs, més manipulables.
El futur és avui. Ens deixarem?
Article basat en Idiocracia: ¿estamos en los comienzos de un apocalipsis idiota?, de Javier Meléndez Martín.
Imatge de la pel.lícula Idiocracia, de pepecine.com