Deixa el teu correu i rebràs les novetats

20 de gener de 2015

Postmoderns en societats col.laboratives

Estem assistint a un moviment social invisible format per aquells que viuen segons una escala de valors diferent a la imposada per la societat actual. Són persones que defugen el model productiviste i consumista gràcies a una gran capacitat d’innovació i d’experimentació en els més diversos àmbits.
Aquests nous dissidents, els més radicals, proposen una mena de “decreixement” mitjançant una vida frugal en pobles ecològics o llocs alternatius. D’altres en tenen prou amb una economia social i solidària, consum de proximitat, agricultura biològica de debò, vida en comunes i educació popular o llibertària.
   Es pretén afavorir la cooperació sobre la competició, el ser sobre el semblar, l’autoconeixement sobre el domini dels altres, els ideals sobre el confort material. Es busca la simplicitat voluntària, viure millor (més temps, més pau) amb menys (diners, medis) i ser autosuficient. Aquest moviment, que a França el 2006 afectava ja un 17% de la població (Association pour la diversité culturelle, Yves Michel), està àmpliament diversificat, tot i que la majoria està motivada pel respecte a la natura i per la qualitat dels lligams humans, alhora que aspira a reprendre totalment el control de la seva existència mantenint-se al marge dels circuits habituals (política, medis, consum). El nivell socio- cultural de provinença d’aquests “postmoderns” és variat, així com la seva edat.
   La Bernadette viu en un eco poble on tothom menja els productes bio que cultiven. Comparteixen les cases i es reuneixen un cop al mes per prendre decisions que afecten a la comunitat. Disposen d’una escola Steiner (articula intel·lecte i pràctiques artístiques i manuals). Diu que l’aïllament total és impossible i que la gent que es vol quedar al poble els ha causat problemes.
   En Yogan va comprar un emplaçament en una zona boscosa. Allí, amb un grup de vuit fusters com ell, ha construït petites cabanes de fusta. L’única norma de la comunitat és: no drogues, no política. Mantenen relacions cordials amb el poble, on treballen, que fa la vista grossa sobre la il·legalitat de les cabanes.
   L’Èric va comprar un centre de formació de monitors d’equitació gràcies a una associació mèdica social. Hi va crear un lloc d’activitats eqüestres que serviria per a tractar minusvàlids. Després de tocar moltes tecles a la zona, el projecte va arrencar. Van aconseguir que la Sílvia, hemiplègica de naixement, agafés confiança en ella gràcies al contacte amb un cavall. Però els costa força donar-se a conèixer.
   El reciclatge i la recuperació d’objectes usats son activitats tradicionals de reinserció social. La Murielle va dirigir la construcció d’una d’aquestes empreses mitjançant l’ajuda dels pobles del voltant. Actualment hi té set assalariats i el lloc no para de créixer.
El Jean Marc va fundar un banc alternatiu en forma de cooperativa de financiació solidària. L’any 2013 tenia 33 000 socis i acordava 108 milions d’euros de crèdit a persones que tenien projectes coherents i d’acord amb la seva filosofia: eficàcia energètica, sector bio... I els dipòsits a aquest banc han anat augmentant d’un 15 a un 20% anual des de 2005.
   Moltes són les històries i molts els protagonistes. Éric Dupin, periodista i assagista francès, les ha recollit en el llibre Les défricheurs, www.editionsladecouverte.fr, una mena de guia del que es pot trobar a França en quant a gent que viu diferent. Planteja, a més, algunes preguntes. Aquest rusc d’alternatives socials serà capaç de promoure algun canvi social? Més enllà de la convergència cap als valors ecològics i socials que caracteritzen aquest moviment, com es pot definir la postmodernitat a la qual cada cop més persones aspiren?  
(imatge de: adsinimages.com)

   

6 de gener de 2015

Alain Damasio, ciència-ficció d'alta gama.

“La zone du dehors” (la zona de fora), novel.la de futur ficció d’anticipació, va revolucionar fa uns anys la ciència ficció francòfona. Es tracta d’una obra complexa, directa i dura, imaginativa i filosòfica, que s’interessa per les societats de control de model democràtic (o pseudo-democràtic i que s’assembla a la nostra). Per diferents motius recorda George Orwell a “1984” i, fins i tot, a “Animal farm”. L’acció se situa al 2084 al planeta Saturn, en una societat humana on les elits han fabricat un model de ciutadà tou i normatiu que sembla pertànyer a la societat líquida de Zygmund Bauman duta al seu extrem. Com que tots els models necessiten el seu contrapunt, el poder se les ha de veure amb un moviment anomenat la Volta (de re-volta) que pretén una volució (de re-volució) i que es mou a la zona prohibida de Fora. Els de la Volta estan considerats activistes, anarquistes, terroristes i fins i tot assassins per aquells que segueixen el ramat. Podran aconseguir un model social que encaixi amb la seva ideologia?  
      La novel.la planteja i desenvolupa els temes en profunditat: Com és que l’individu pot renunciar a ser ell mateix? Com s’arriba a una pèrdua voluntària (?) de la llibertat? És possible fer avui una revolució? Com s’hauria d’organitzar la societat per no ser manipulada? En quina mesura la democràcia exigeix una xarxa de control més estesa que qualsevol altre règim mitjançant uns poders menys violents i perceptibles? És de bojos dir que els homes neixen lliures i iguals? Com es governa un poble que es diu lliure? Es pot considerar la ciutadania una víctima de la repressió, de la propaganda, del control... o només una víctima de les seves pròpies pors? Com més consumistes, més conformistes?
      Capt, el personatge principal, proposa un “món perillós, poc confortable i boig, un món d’aprenentatge i sense regles, excepte les que els volucionaris faran”. A la pàgina 587 conclou després d’arengar els seus seguidors i quan encara no ha aconseguit el que busca: “El món serà com vosaltres el feu. Ni més ni menys. Sé que serà bonic perquè l’haureu fet amb les vostres mans”.
        A banda d'aquestes consideracions, cal resaltar el llenguatge emprat en tota l'obra, de tipus post-modern i molt creatiu, i la redacció, amb passatges d'estil impecable. 
      Transcric la conclusió de Damasio en el post faci de la segona edició: “Per a mi la llibertat és aquest exterior (o zona de fora) que tothom té a l’interior i que els que governen volen convertir en una norma. Ens hem de saber obrir per engrandir aquesta butxaca, que és el nostre pulmó. Atrevim-nos, inclús, a augmentar la cicatriu i a refusar la comoditat consumista, a no deixar que ens consolin i ens cuidin. Perquè ser lliure fa mal”.

      Per a saber-ne més, recomano l’entrevista amb Alain Damasio: http://goo.gl/8gu4vQ

1 de gener de 2015

Premi Carme Lafay 2015- Bases

Gènere: relat
Premi: 300 euros i 2 obres de Carme Lafay
Obert a: més grans de 18 anys
Convocant: l'escriptora Carme Lafay, de Lafay ebooks.
Idioma: català estàndard
Data límit d'entrega: 15-03-2015
Falla el: 04-05-2015 
L'escriptora barcelonina Carme Lafay convoca aquest premi amb la intenció de promoure la creació de textos que destaquin pel seu estil lingüístic i per un contingut original.
Bases:
1-Participants: majors de 18 anys el 15-03-2015.
2-Tema: "En el trajecte de la feina a casa us adoneu que algú us està seguint". Es pot desenvolupar en qualsevol temps, espai i circumstàncies. De preferència, pocs diàlegs.
3-Presentació de les obres: Cada participant podrà enviar un sol relat escrit en català, original, inèdit i no premiat. L'extensió serà de 3 a 4 folis Din A4 per una cara, en lletra Times de 12 i a un espai i mig. Totes les obres aniran signades amb el títol del relat i els telèfons de l'autor (millor el fix i el mòbil).
4-Enviament d'originals: S'enviaran al correu cnlafay@gmail.com en un fitxer .pdf adjunt. S'indicarà que van dirigits al Premi Carme Lafay 2015 i en el "tema" constarà el títol del relat i el telèfon. Cal procurar que el correu d'origen no sigui identificable per tal de mantenir l'anonimat del concursant.
5-Nombre i termini: S'acceptarà un màxim de 50 obres. El termini expira a les 00.00 del 15-3-2015.
6-Selecció d'obres: un comitè de lectura i l'escriptora convocant decidiran l'obra premiada. Si no es presenta cap text amb la qualitat esperada, el premi quedarà desert.
7-Fallo del premi: es contactarà per mail o telèfon amb els 10 finalistes i, si no hi ha cap inconvenient (falsificació de dades, etc.), es farà públic en un acte el dilluns 4 de maig 2015 (primer dilluns de maig) a les 19h durant el transcurs del qual se li remetrà la quantitat estipulada en un xec nominal subjecte a les desgravacions fiscals habituals.
8-Pel sol fet de participar els concursants accepten aquestes bases i els criteris seguits per a atorgar el premi.
9-Les bases i el nom del guanyador es publicaran als blocs http://carmelafay.blogspot.com.es i a http://madurasyfelices.blogspot.com.es. Es recomana consultar-los per saber si ja s'ha arribat al màxim de 50 obres rebudes i per conèixer el lloc de l'entrega del premi.