En el seu assaig “Entender Cataluña”, que els
recomano, Josep Centelles i Portella avisa: “No acceptin els discursos que
posen la Constitución com a argument. No facin el ridícul. Aquest pacte
constitucional va ser útil; però ja no ho és. És vella i, sobre tot, es presta
a interpretacions sibil·lines”. Vegem els seus arguments.
La
Constitución es va pactar abans del món de la comunicació actual, sense que hi sortís
el concepte d’Europa ni els noms de les Comunitats Autònomes. Les primeres
línies parlen de la voluntat de “Protegir tots els espanyols i pobles d’Espanya
en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i
institucions”. L’article 2º diu que la Constitución “reconeix i garanteix el
dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que l’integren”. Què se n’ha
fet d’aquest pacte? Ignorar-lo. Llavors va néixer el “café para todos” i les
lleis d’harmonització. Com a catalans en l’única cosa que ens hem diferenciat
és en pagar més que els altres.
El
primer gran disbarat va ser el model fiscal. Es van muntar Governs Autonòmics
que només gasten i no tenen quasi cap responsabilitat fiscal. Com podem creure
en programes electorals d’algú que promet i promet, però que no recull diners?
Per a governar cal recollir primer i gastar després. Sense la primera
responsabilitat no hi ha autonomia, només descentralització; vaja, que
s’administren les rendes d’un altre. Res més.
La
Constitución va ser un pacte segellat pels franquistes i l’oposició
democràtica. Per això conté frases que jurídicament són un disbarat. Per això
el contingut no és totalment democràtic.
Ja
seria hora de tenir una Constitución democràtica. Però en la cultura
estatocràtica d’Espanya i en la situació de bipartidisme tancat que vivim, no
sembla gens fàcil.
Només
un apunt final. Quan es diu que la Constitución no permet fer un referèndum s’està
faltant a la veritat (article 150.2). És clar que, llavors, Espanya no seria la
que és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada