15 d’octubre del 2014

Dolor "halal"

Halal pot ser sinònim de sofriment animal, i no estem parlant dels països musulmans, sinó de la UE on els escorxadors halal permeten que vedelles i xais sentin dolor mentre se’ls sacrifica. Vegem com és possible.
      L’Alcorà, 2:173 diu: “Se us prohibeix menjar carn de l’animal mort de manera natural, la sang, la carn de porc i la de l’animal que no se sacrifiqui en nom d’Al·là. No obstant això, no es considerarà falta quan un es veu obligat a fer-ho en contra de la seva voluntat i sempre que no es tracti de desobediència”. 
      Els musulmans es remeten a les normes halal, que són les associades als aliments acceptats per la sharia o llei islàmica. A la pràctica vol dir que l’animal, mentre és viu, ha de ser degollat d’un tall al coll de cara a La Meca per un botxí musulmà que consagrarà la seva carn a Al·là. Fins aquí jo només objectaria que l’acte de degollar en sèrie té per si sol connotacions salvatges, però passi. El que voldria expressar és que segons si qui fa la feina és més o menys fonamentalista, l’animal estarà totalment conscient de principi a fi; o no.
      Què diu la normativa europea? Segons la Directiva 93/119/CE del Consell (22 desembre 1993), “qualsevol implicat en la matança dels animals ha d’adoptar les mesures necessàries per evitar-li el dolor i reduir-li al mínim l’angoixa i el patiment durant el procés de sacrifici o matança. Els animals només es mataran previ atordiment. Es mantindrà la pèrdua de consciència i sensibilitat fins a la mort de l’animal”. Fins aquí, d’acord. Seguim: “... amb l’excepció del sacrifici ritual autoritzat com a Kosher i Halal”. Caram! Deu ser que la sola invocació de Yaveh o Al.là dóna a vedelles i xais una mort dolça. L’afegitó és que cada estat pot endurir la llei, si vol (només han volgut els Països Baixos i Polònia). Per què?
      Segons l’Alcorà, mentre l’animal estigui viu fins a la mort es pot menjar, i quan està estabornit és viu. O sigui que no caldria que patís. Però no tots els musulmans són iguals i n’hi ha que apliquen la sharia a la seva manera: amb dolor. Els escorxadors han vist com en tres anys els sacrificis halal s’han multiplicat per quinze. En front d’uns beneficis que van a l’alça, no és qüestió de posar pegues. Fins i tot toleren anar més lents (és més ràpid matar vedells atordits que ben conscients (58 per hora versus 20 a 25 per hora); qualsevol cosa per tal de no perdre un client. Cal preguntar-se: i els vedells, que no tenen drets?
      En el món civilitzat respectem els animals. Per uns calerons de més no hauríem de tolerar aquesta barbàrie. 
      Només un apunt final: qualsevol animal que vagi a l'escorxador ha de suportar llargues esperes durant les que pateix un fort estrés perquè olora la por dels que sacrifiquen davant d'ell. No hauríem de ser menys carnívors tots plegats?  


2 comentaris:

  1. A vegades hi ha coses que prferiries no saber-les. T'imagines la crueltat dels escorxadors i de tan dures, no hi voldries pensar. No sé com es podria fer per alleugerir el patiment dels pobres animals, que no deixem de menjar. Com és pot fer? em pregunto, com ho podem fer?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això serveixen les institucions. A més cal promoure la conciència social

      Elimina