La xarxa elèctrica, interconnectada, distribueix l’energia que produeixen
les centrals tèrmiques, hidroelèctriques, nuclears, els parcs eòlics i les
hortes solars principalment.
Un tema molt
important i desconegut és el seu rendiment. En el cas de les no renovables es
perd un 66% de promig; és a dir que, de cara al consumidor, els dos terços de
l’energia primària del carbó, gas, petroli o urani es malbaraten. Quan el
corrent arriba a un endoll de casa nostra només estem aprofitant un terç de
l’energia en relació a l’inici del procés. En canvi si fem servir únicament
energies renovables, sol o vent per exemple, per molt que en traguem profit no
disminuiran, per tant podem considerar que no tenen pèrdues.
El carbó,
petroli, gas, urani son fàcilment emmagatzemables, en canvi l’energia elèctrica
és més difícil d’acumular; per tant ens caldrà trobar solucions, que ja n’hi
comencen a haver (hidrogen, centrals hidràuliques reversibles i altres), per
emmagatzemar-la quan la generem via renovables.
Malauradament el
81% de l’electricitat del món s’obté a dia d’avui de combustibles no renovables
(sobre tot fòssils que emeten molt CO2) i només el 19%, de
renovables.
Dit això veiem com està el tema del cotxe
elèctric. Es tracta de substituir la benzina, el gasoil o el gas per
electricitat, de forma a no emetre CO2. És un dir, perquè dependrà d’on
provingui aquesta electricitat. L’electricitat no neix de la natura per
generació espontània. Per tant perquè el cotxe elèctric sigui “net”
l’electricitat que consumeixi haurà de provenir dels salts d’aigua, del sol, el
vent, les ones o les marees. Això no ho expliquen els fabricants de cotxes
(l’automòbil elèctric està molt subvencionat). Ara per ara, tenint en compte
que les renovables han fet marxa enrere degut a les pressions dels monopolis de
les no renovables, el fet que el cotxe sigui elèctric no canvia gran cosa a
l’efecte hivernacle global.
És cert que s’han fet esforços
en moltes direccions, però les noves energies encara representen un tant per
cent massa petit del global total. És sabut que els combustibles fòssils s’estan
exhaurint (diuen que el 2060 no quedarà res). Mentrestant caldrà posar límits
al seu consum, però els governs no hi ajuden, al menys a casa nostra... i no
parlem de països com la Xina. A Occident els partits ecologistes estan reculant
des de fa uns anys.
La
fada de la vareta màgica que ens proposa un canvi energètic radical ja ha
aparegut en escena. Com és que ningú li fa cas?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada