Deixa el teu correu i rebràs les novetats

24 de setembre de 2014

Per un nou model educatiu

L’actual sistema educatiu està obsolet. Encara és necessari saber-se els temes de memòria? Fan falta tants llibres, en paper o digitals, o sigui les mateixes eines en un suport diferent? La resposta és: no; el nostre sistema no pot funcionar de cap manera per a preparar individus pels reptes de la societat contemporània.
      El coneixement que es pretén ensenyar als alumnes és a tot arreu, no tancat en llibres creats per a persones individuals, partidistes en algun sentit i que, sovint, adoctrinen segons tal o qual filosofia o opinió. El coneixement és il·limitat i té infinitat de punts de vista perquè prové d’un món global que s’intercomunica amb una gran facilitat. És ben trist haver-se de conformar amb el que està a la venda seguint els gustos i les necessitats de governs i educadors més o menys maldestres que, de manera conscient o no, manipulen enlloc de preparar.
      Què caldria fer? Adquirir la idea que cal ensenyar els alumnes a buscar informació a tot arreu, a no acontentar-se amb la rebuda dins l’àmbit familiar, escolar ni local (són necessaris els idiomes). Els professors, seguint el temari del curs i la matèria, hauran de proporcionar les eines per entendre aquesta informació, destriar-ne el gra de la palla, qüestionar-la i criticar-la. S’haurà de desenvolupar la comprensió lectora i el sentit comú. I naturalment pares i mestres hauran de preparar-se per a convertir-se en referents educatius. Aquesta forma de fer seria aplicable a qualsevol assignatura, per la qual es proporcionarien també els fonaments necessaris.
      Un sistema basat en el pensament i no en la memòria faria ciutadans capaços de posar en dubte el que diu la premsa o el govern, capaços de buscar i trobar feina; en una paraula, persones que decideixen per si mateixes el seu futur.    
Article inspirat en el bloc d'Enrique Dans. Trobaran l’article aquí:
http://bit.ly/1obfI5f



17 de setembre de 2014

Cotxe elèctric i electricitat

La xarxa elèctrica, interconnectada, distribueix l’energia que produeixen les centrals tèrmiques, hidroelèctriques, nuclears, els parcs eòlics i les hortes solars principalment.  
Un tema molt important i desconegut és el seu rendiment. En el cas de les no renovables es perd un 66% de promig; és a dir que, de cara al consumidor, els dos terços de l’energia primària del carbó, gas, petroli o urani es malbaraten. Quan el corrent arriba a un endoll de casa nostra només estem aprofitant un terç de l’energia en relació a l’inici del procés. En canvi si fem servir únicament energies renovables, sol o vent per exemple, per molt que en traguem profit no disminuiran, per tant podem considerar que no tenen pèrdues.  
El carbó, petroli, gas, urani son fàcilment emmagatzemables, en canvi l’energia elèctrica és més difícil d’acumular; per tant ens caldrà trobar solucions, que ja n’hi comencen a haver (hidrogen, centrals hidràuliques reversibles i altres), per emmagatzemar-la quan la generem via renovables.
Malauradament el 81% de l’electricitat del món s’obté a dia d’avui de combustibles no renovables (sobre tot fòssils que emeten molt CO2) i només el 19%, de renovables.
        Dit això veiem com està el tema del cotxe elèctric. Es tracta de substituir la benzina, el gasoil o el gas per electricitat, de forma a no emetre CO2. És un dir, perquè dependrà d’on provingui aquesta electricitat. L’electricitat no neix de la natura per generació espontània. Per tant perquè el cotxe elèctric sigui “net” l’electricitat que consumeixi haurà de provenir dels salts d’aigua, del sol, el vent, les ones o les marees. Això no ho expliquen els fabricants de cotxes (l’automòbil elèctric està molt subvencionat). Ara per ara, tenint en compte que les renovables han fet marxa enrere degut a les pressions dels monopolis de les no renovables, el fet que el cotxe sigui elèctric no canvia gran cosa a l’efecte hivernacle global.
      És cert que s’han fet esforços en moltes direccions, però les noves energies encara representen un tant per cent massa petit del global total. És sabut que els combustibles fòssils s’estan exhaurint (diuen que el 2060 no quedarà res). Mentrestant caldrà posar límits al seu consum, però els governs no hi ajuden, al menys a casa nostra... i no parlem de països com la Xina. A Occident els partits ecologistes estan reculant des de fa uns anys.
      La fada de la vareta màgica que ens proposa un canvi energètic radical ja ha aparegut en escena. Com és que ningú li fa cas?




3 de setembre de 2014

Reciclem

El pas de l’home sobre la Terra ha anat deixant tot un seguit de residus arreu. En una visió ecològica del món el primer que s’ha de fer és reduir el consum de materials difícils de degradar, el segon reutilitzar-los, i finalment reciclar. Per reciclar s’entén re introduir en el cicle de producció i consum els productes obtinguts dels residus. Segons el material el procés serà més o menys complex i necessita empreses de reutilització, plantes de tractament, etc. ... i naturalment, treballadors.
   A les ciutats existeix un servei públic, les deixalleries, que són llocs on dur tot tipus de residus, tant els reciclables com els especials. Sovint aquest servei és mòbil (un vehicle) i té uns horaris i punts de recollida determinats.
   Què passa amb el vidre? Se separen del vidre tots els elements que no ho són, un potent aspirador desprèn les etiquetes i uns imants arrenquen els bocins estranys que hi queden. Després les ampolles s’esmicolen i el vidre es barreja amb sosa, calç i sorra. La barreja es posa al forn i queda una pasta de vidre que es pot reutilitzar.
   Què passa amb el plàstic? Els envasos se separen i es premsen abans d’esmicolar-los. Els fragments de plàstic, rentats i eixugats, es posen en sacs i es venen a fabricants que en faran nous productes.
   Què passa amb el paper? Es fa una selecció del paper i el cartró. Se’ls redueix a una pasta que es neteja amb aigua i es blanqueja amb productes químics. Es premsa, s’eixuga i queda llest per fer-ne paper nou.
   Per què reciclar? Perquè els residus són un gran problema mediambiental, perquè la recollida i eliminació d’escombraries és cara, per preservar els recursos naturals (que no són inesgotables), per contaminar menys.
   Reciclar una tona de paper equival a preservar disset arbres. En recuperar dues tones de plàstic ens estalviem una tona de petroli. El vidre obtingut a partir del reciclatge estalvia un 44% d’energia comparat amb el vidre obtingut a partir de matèries primeres.
   Reciclem, sí, però sobre tot reduïm el consum!