En el món hi ha més de 200 milions de persones sense feina i la capacitat
de crear llocs de treball sembla limitada. A més, avui dia els canvis han de
ser globals, generalitzats. Què es pot fer?
Una de les propostes (existent
des d’els anys 80) és redistribuir la jornada laboral: horari més curt amb
menys sou, però més temps per gaudir de la vida. L’avantatge pels treballadors
és que s’eviten acomiadaments massius; per les empreses, que poden sobreviure
en èpoques difícils; pels governs, que s’estalvien pagar prestacions per atur;
per la societat, que hi ha menys exclusió social. Naturalment aquests minijobs,
que aporten minisous, són viables si en cada casa treballen uns quants, i una
persona que visqui sola haurà de buscar-se més d’una feina per a subsistir. A
més, a l’empresari li surt més car tenir dos treballadors contractats a mitja
jornada que un de sol. Un altre punt a discutir seria el de la redistribució
del temps de cara a un millor aprofitament: es faria per hores, dies, setmanes,
mesos? (4h/dia, 2 dies de 10h/setmana?).
Un altre punt a considerar és
l’existència de sectors, com el tecnològic, que malgrat l’atur no troben
candidats. Fa anys que a Europa les polítiques educatives fluixes i
irreflexives sumades al fracàs escolar i a l’abundància de nouvinguts sense
formació, ens han portat a una saturació de treballadors no qualificats per
ocupar unes places que han anat minvant, resultant-ne milions de persones
vivint en precari. Què caldria fer? Potenciar la formació de nens i joves a les
escoles i instituts, dirigir-los a carreres més tècniques, actualitzar la
cartera d’estudis universitaris en l’àmbit públic (que ha quedat molt
endarrerida respecte a la indústria) i explicar a la societat la necessitat d’assolir
una formació sòlida.
Tot això necessita una
planificació conjunta de molts sectors, feta amb seny i sentit pràctic. Per
desgràcia queda molt lluny d’un món on tothom campa al seu aire, mirant només
pels propis interessos i prenent decisions sobre la marxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada