Les dones, novament qüestionades

Hi ha coses que cap dona hauria de permetre, com les ofenses d’un polític proposat al Parlament Europeu. Des de temps immemorial les dones, gairebé la meitat de l’espècie humana, hem patit discriminacions de tota mena. La idea de la superioritat masculina està tan arrelada en la societat global que no ens és permès d’abaixar mai la guàrdia. Per això és tan greu acceptar tàcitament aquesta suposada minusvalia. De debò les dones del PP es creuen més rucs que Arias Cañete? Doncs si no estan al nivell de les exigències del partit, que dimiteixin totes. Les altres no volem tenir una representació governamental feta d’inútils i masclistes.

      Per sort ja fa segles que els homes de qualsevol raça i cultura, intel·ligents i lúcids, de pensament lliure i no manipulable per cap religió ni creença, saben que els dos sexes tenen diferències, però que poden ser igualment brillants si es donen les circumstàncies adequades en els dos casos. És retrògrad i fruit d’una base cultural científica molt deficient pensar el contrari. Si a més es diu en públic amb convenciment, el personatge en qüestió (un polític en campanya electoral), demostra que potser els seus circuits neuronals no funcionen tan bé com ell es creu.

      Gairebé al mateix temps que es manifestava l’Espanya profunda, França celebrava el “8è Dia de la faldilla”, una iniciativa dels estudiants dels Lycée del Pays de la Loire. Els nois es posen faldilla per anar a l’institut per reivindicar les actituds no sexistes.

      Tot i que el país veí no té res a veure amb els cavernícoles locals, és ben trist que al segle XXI, quan hi ha hagut tota mena d’avenços científics, sigui encara necessari manifestar-se a favor de la igualtat entre sexes. I, pel que sembla, la tendència global és a pitjor. Em venen ganes de plorar... o de sortir al carrer i muntar una revolució.