Quan pensem en el ritme del nostre dia a dia ens sembla impossible
aconseguir una bona relació entre el cos i la ment. Massa factors hi juguen en
contra: l’estrès, la inseguretat, la por, les exigències pròpies i alienes, els
horaris voluntaris o imposats... A més, tothom diu que hem de ser feliços a
tota costa. I ens hi esmercem; fins i tot anem al psicòleg si no assolim aquest
molt preuat estat de benestar. I li preguntem: “i això, com es fa”?
Una de les claus és sentir-se bé amb un mateix
i estar tranquil. Això passa per conèixer-nos i acceptar-nos (estimar-nos). Al
voltant dels 4 anys d’edat comencem a forjar l’autoestima, que ha de ser
realista i per tant, saludable. Vull dir que de vegades una alta autoestima és
narcisista i destructiva. Un altre punt a evitar és l’ansietat que, a
diferència de la por, no té base real. En els animals, la por serveix per
avisar dels perills. En l’ésser humà es transforma fins a fer-lo imaginar
calamitats futures i hipotètiques amenaces. Una ansietat persistent ens converteix
en personatges espantadissos i suspicaços, consumeix la nostra confiança i ens
tanca en un món opressiu. Llavors la ment torturada avisa al cos en forma de malalties
o problemes físics. És urgent fer-li cas, aturar-se i reflexionar.
Com a metgessa crec que podem
fer moltes coses per a evitar malalties. Una d’elles és pensar en positiu; qui
estimula els pensaments positius facilita els estats d’ànim plaents. Una altra
és la prevenció. Diuen els cardiòlegs que “si no tens sobrepès, no fumes, fas
exercici físic, no ets diabètic i no tens hipertensió ni el colesterol alt, les
possibilitats de patir un atac de cor en els propers deu anys són gairebé
nul·les. En canvi tenir tres o més factors de risc és nefast per a la salut”.
Cadascú entén la felicitat a la
seva manera. Per a mi és la conseqüència d’un coneixement profund d’un mateix,
de la pau espiritual, de dur una vida sana, de sentir-se inclòs en la societat
i d’ajudar els altres. Quina és la seva recepta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada