14 de maig del 2014

Investigant el benestar al segle XXI

Quan pensem en el ritme del nostre dia a dia ens sembla impossible aconseguir una bona relació entre el cos i la ment. Massa factors hi juguen en contra: l’estrès, la inseguretat, la por, les exigències pròpies i alienes, els horaris voluntaris o imposats... A més, tothom diu que hem de ser feliços a tota costa. I ens hi esmercem; fins i tot anem al psicòleg si no assolim aquest molt preuat estat de benestar. I li preguntem: “i això, com es fa”?
      Una de les claus és sentir-se bé amb un mateix i estar tranquil. Això passa per conèixer-nos i acceptar-nos (estimar-nos). Al voltant dels 4 anys d’edat comencem a forjar l’autoestima, que ha de ser realista i per tant, saludable. Vull dir que de vegades una alta autoestima és narcisista i destructiva. Un altre punt a evitar és l’ansietat que, a diferència de la por, no té base real. En els animals, la por serveix per avisar dels perills. En l’ésser humà es transforma fins a fer-lo imaginar calamitats futures i hipotètiques amenaces. Una ansietat persistent ens converteix en personatges espantadissos i suspicaços, consumeix la nostra confiança i ens tanca en un món opressiu. Llavors la ment torturada avisa al cos en forma de malalties o problemes físics. És urgent fer-li cas, aturar-se i reflexionar.
      Com a metgessa crec que podem fer moltes coses per a evitar malalties. Una d’elles és pensar en positiu; qui estimula els pensaments positius facilita els estats d’ànim plaents. Una altra és la prevenció. Diuen els cardiòlegs que “si no tens sobrepès, no fumes, fas exercici físic, no ets diabètic i no tens hipertensió ni el colesterol alt, les possibilitats de patir un atac de cor en els propers deu anys són gairebé nul·les. En canvi tenir tres o més factors de risc és nefast per a la salut”.
      Cadascú entén la felicitat a la seva manera. Per a mi és la conseqüència d’un coneixement profund d’un mateix, de la pau espiritual, de dur una vida sana, de sentir-se inclòs en la societat i d’ajudar els altres. Quina és la seva recepta?
        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada