Voluntaris del futur

Fa dècades que la creixent automatització deixa a l’atur cada cop més treballadors. La previsió és que això empitjori amb el que es pot anomenar tercera revolució industrial. Si hi afegim les conseqüències de la globalització dels mercats, la construcció de comunitats fortes i autosuficients serà vital per a la supervivència de moltes famílies afectades per la dràstica reducció dels llocs de treball. En els propers anys caldrà fer front a algunes prioritats com proporcionar aliment als pobres, garantir uns serveis sanitaris bàsics, educar els joves, preveure habitatges assequibles i preservar el medi ambient. Com ho aconseguirem? Molts creuen que posant en marxa el tercer sector. Haurem d’establir iniciatives perquè aquells que encara tinguin feina, però que treballen en horari reduït, dediquin una part del seu temps lliure en activitats de voluntariat. Caldrà promoure la legislació convenient per proporcionar als aturats permanents una feina útil en els serveis comunitaris. El govern podrà deduir impostos als treballadors en actiu que facin feines comunitàries, amb la qual cosa obtindria menys ingressos fiscals directes, però reduiria la seva despesa en programes d’ajut. També hauria d’establir “salaris socials” com a alternativa als pagaments i beneficis de l’assistència pública, pels aturats permanents disposats a ser reeducats i empleats com a voluntaris. A més el govern hauria de concedir beneficis a les ONG per ajudar-les a reclutar i formar els pobres que treballin per a elles. L’anomenat “salari social” beneficiaria els sectors públic i privat amb el creixement del poder adquisitiu i dels ingressos subjectes a impostos, reduint alhora la tassa de criminalitat i el cost de manteniment de l’ordre social i legal. En el futur serà imprescindible crear un capital social en els barris i comunitats per ajudar al nombre creixent de pobres que es preveu que hi haurà al món. La carta més important en el joc de la nova política sembla ser el sector públic, que tindrà un paper menor en els afers comercials i més ampli en el tercer sector. Aquests dos sector junts podran exercir una considerable pressió política sobre les empreses per reconduir part dels beneficis del nou comerç fins a les comunitats. (de The End of Job, de Jeremy Rifkin)