França subvenciona les llibreries

La ministra de cultura francesa es disposa a prendre “mesures serioses” per pal•liar la pèrdua de 10 000 llocs de treball i el 8% de caiguda de facturació del sector del llibre. A la ràdio va afegir: “Tothom està fart d’Amazon, que rebaixa el preu dels llibres, fix per llei, i a sobre no cobra per enviar-los”. Vet aquí la qüestió. Diuen les males llengües que les companyies com Amazon, Google o Apple evadeixen impostos, fet no demostrat que, de ser cert, té fàcil solució. Els polítics deixen anar frases com “Volem protegir la cultura” o “Tothom té dret a la cultura”. És realment el que pensen? Perquè portals com Amazon garanteixen un accés a la cultura a l’abast de tothom amb un catàleg molt extens en diferents idiomes; és una llibreria oberta 24 hores tot l’any a la qual no cal ni desplaçar-se. Què ofereixen, a canvi, les llibreries? Una exposició de llibres, molt agradable a la vista i al tacte, això sí, presentacions de novel•les i firmes ocasionals d’autors. I què més? Quan es parla de protegir les llibreries amb diner públic, és la cultura la que es protegeix o només els privilegis d’un sector antiquat? França no ha de subvencionar les llibreries. Els diners caiguts del cel amb regularitat no estimulen a tirar endavant noves idees o projectes, sinó que inciten a la immobilitat cerebral. En algun moment es van acabar les màquines d’escriure i la gent va comprar ordinadors. D’això se’n diu progrés. La característica més estable del món és que canvia constantment. No es pot amagar el cap sota l’ala i aferrar-se a un passat que va a contra corrent. La digitalització en tots els àmbits és el nostre present. No podem saber què ens depara el futur, però segur que estarà ple de coses noves a les que també ens haurem d’adaptar.