Som massa gent

Es parla poc de demografia, tot i que serà un factor clau que marcarà l’economia i la societat futures. Al segle XX la població mundial era de 6 070 milions, i s’estima que l’any 2050 serà de 9 300 milions, el 77% dels quals viuran a Àsia i a l’Àfrica. A la UE ho farà només el 7%. Recordem que per estabilitzar la població cada dona europea hauria de tenir 2,1 fills i que avui en té 1,6. Nacions Unides preveu que l’augment de població mundial es moderi i s’estabilitzi a l’entorn dels dos fills per dona. I quina importància té? Doncs que una elevada natalitat no afavoreix gens la qualitat de la sanitat bàsica ni de l’educació primària i fa disminuir la renda per càpita. Per altra banda l’any 2050 els majors de 60 anys representaran el 22% del total d’habitants del món; als països avançats seran la tercera part del total. L’envelliment de la població tindrà moltes conseqüències. Hi haurà menys persones treballant per a finançar les pensions de la resta. Quedaran afectats el consum, l’estalvi, el mercat laboral, el sistema sanitari, la atenció a la gent gran, la família i les migracions. En el terreny polític una població envellida serà més conservadora. L’excés de població suposarà més pressió sobre l’agricultura, mentre l’aigua serà més escassa, igual que les energies fòssils, els recursos i també l’espai físic. Tot això implica més sobre explotació de la Terra i més contaminació. Ho direm d’una altra manera: si tots els habitants del món som iguals i tenim els mateixos drets, el planeta no podrà sustentar tanta gent en aquest nivell tan alt. (de “Un futur incert”, de Francesc Raventós)