Nens en perill

Les dades que donen els diferents organismes sobre els 2200 milions de nens del món són esgarrifoses. De cada 100 entre 0 i 18 anys: 45 viuen en països amb conflictes armats, 33 pateixen desnutrició, 20 consumeixen massa alcohol, 10 fan treballs forçats, 9 són minusvàlids, 3 no han anat mai a escola i 2 nenes han estat casades a la força. Un podria pensar que això només passa al tercer món, sempre més desfavorit. Doncs no. Als EUA hi ha 16 milions de nens pobres, és a dir 1 de cada 4, i a Europa el risc d’exclusió social està afectant al 27% dels menors de 18 anys. A Amèrica Llatina i al Carib uns 6 milions de nens són víctimes d’homicidi i la mateixa xifra pateix abusos, abandonament i explotació. La situació infantil es pot agreujar per causes que resulten xocants a Occident: l’ablació de clítoris es practica al 70% de les nenes de Sudan, Eritrea, Etiòpia o Somàlia; als països de l’antiga URRSS el 40% té dèficit de iode; a la Xina es posen barreres a l’educació de nens discapacitats; a Pakistan, Índia, Bangla- Desh i Bhutan hi va haver l’any passat 32,6 milions de casaments de nenes. A més a tot el món estan augmentant la pobresa, el racisme i la xenofòbia. Tot i així l’educació ha millorat molt arreu, essent l’escolarització primària pràcticament universal. Però quan un nen creix veu que hi ha més diners a guanyar en el narcotràfic i la delinqüència que seguint estudis secundaris. Pel que fa a les nenes la discriminació sexual s’aguditza en els entorns pobres donant-los un futur de mares adolescents analfabetes. Què fer? Cal invertir més en educació, en salut materno-infantil i en sanitat. S’han de fomentar xarxes socials que assisteixin aquesta infància pobra i la protegeixin de l’exclusió.

(Font: Raúl Camañas, ONU, Unicef, Save the Children, Eurochild, Médicos sin Fronteras).